La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura impulsa la definició dels nivells de competència en llengua de signes catalana (LSC). La llengua de signes catalana és el sistema lingüístic propi de les persones sordes i sordcegues signants de Catalunya, reconeguda a l’Estatut de Catalunya. Aquesta iniciativa s’emmarca en el pla d’acció per a la normalització i foment de la llengua de signes catalana, tal i com encomana la Llei 17/2010 del Parlament de Catalunya.
La Direcció General de Política Lingüística ha dissenyat un pla de treball que permetrà definir els nivells de coneixement i de competència lingüística en llengua de signes catalana (LSC), d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar (MECR). Aquest pla permetrà disposar d’una descripció de cadascun dels sis nivells de competència que estableix el MECR, que seran la base per organitzar i mesurar l’aprenentatge i l’avaluació dels coneixements generals de la LSC.
Aquest pla s’estructura en dos nivells. Un primer nivell amb un equip de treball integrat per lingüistes universitaris especialistes en llengua de signes catalana i especialistes en el MECR, i en què també hi haurà persones sordes signants. Els treballs d’aquest equip seran supervisats, en un segon nivell, per una comissió integrada per representants de la comunitat signant en LSC, a través de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA), de l’àmbit acadèmic i universitari i de la mateixa Direcció General de Política Lingüística, que n’haurà de validar els resultats.
Pel que fa al desenvolupament temporal, el pla preveu una primera fase d’adaptació dels descriptors del MECR, és a dir la classificació per nivells de tot allò que ha de poder fer un signant en LSC en cada nivell i com ho ha de poder fer. Cal fer aquesta tasca prèvia d’adaptació amb totes les llengües, però encara més amb la LSC, atès que el MECR va ser concebut com a document per a llengües orals sense preveure llengües de comunicació de base gestual i visual com la LSC. En una segona fase, es treballarà en l’elaboració dels programes i les programacions, i d’una manera exhaustiva es descriurà per a cada nivell, des de l’A1 fins al C2, el que han d’aprendre a fer els aprenents per comunicar-se de manera efectiva. També es definiran els objectius curriculars i didàctics per a cada competència. S’ha previst començar pels nivells B1 i C1, d’acord amb les necessitats de l’àmbit professional. Es preveu que el 2019 es pugui disposar del primer nivell de LSC definit d’acord amb el MECR, concretament el B2.
El MECR és un document de referència del Consell d’Europa del 2001, que proporciona una base comuna per a la descripció d’objectius, continguts i mètodes per a l’aprenentatge de llengües, així com criteris objectius per descriure i avaluar els diferents nivells de competència lingüística. La descripció del que pot fer un parlant en un determinat nivell és orientativa. És, a més, l’eina de referència a tot Europa per comparar els nivells de coneixement de les llengües de manera objectiva, i facilitar tant la mobilitat com el reconeixement internacional. A diferència de les llengües orals, la llengua de signes catalana no disposa encara d’instruments d’aprenentatge homologables formalment, tot i els avenços i la pluralitat d’iniciatives d’aprenentatge que hi ha hagut en els darrers anys. A Catalunya hi ha diferents entitats que imparteixen cursos de LSC per a adults, que van del nivell A1 al nivell B2, en l’àmbit de l’ensenyament no reglat. Això comporta també la necessitat de disposar d’un sistema que permeti el reconeixement d’acreditacions de la LSC.
Comments